Entendre les respostes HTTP 403 prohibides i 401 no autoritzades

Arthur Petit
Diumenge, 30 de juny de 2024 a les 12:45:55
JavaScript

Descodificació de codis d'estat HTTP: 403 vs 401

En l'àmbit del desenvolupament web, determinar la resposta HTTP correcta per a problemes de control d'accés pot ser un repte. Concretament, quan un usuari troba una pàgina web que existeix però no té els privilegis necessaris per accedir-hi, l'elecció entre una resposta 401 No autoritzada i una resposta 403 Prohibida esdevé crucial.

Aquest article pretén aclarir les distincions entre aquests dos codis d'estat HTTP i proporcionar orientació sobre el seu ús adequat. En comprendre els escenaris per a cada resposta, els desenvolupadors poden garantir les mesures de seguretat adequades i l'experiència de l'usuari als seus llocs web.

Comandament Descripció
app.use(express.json()) Middleware per analitzar les sol·licituds JSON entrants i col·locar les dades analitzades a req.body.
res.status() Estableix el codi d'estat HTTP per a la resposta.
req.headers.authorization Comprova la presència d'una capçalera d'autorització a la sol·licitud.
req.user.role Comprova la funció de l'usuari autenticat, normalment després que la informació de l'usuari s'hagi descodificat a partir d'un testimoni.
fetch('/admin', { method: 'GET' }) Fa una sol·licitud GET al punt final /admin.
.then(response =>.then(response => response.text()) Gestiona la resposta convertint-la en text.
Event Listener Afegeix un oient d'esdeveniments a un element per gestionar les interaccions dels usuaris.
response.status Comprova el codi d'estat HTTP de la resposta per determinar l'acció adequada.

Explicació dels scripts Node.js i JavaScript

El primer script és una implementació de backend utilitzant i . Comença configurant una aplicació Express amb l'ordre i analitzar les sol·licituds JSON entrants amb app.use(express.json());. La funció de middleware comprova si la sol·licitud conté un capçalera. Si no, envia un resposta utilitzant res.status(401).send('401 Unauthorized');. Si l'usuari està autenticat, el següent programari intermediari, , comprova si l'usuari té la funció "administrador". . Si no, a la resposta s'envia utilitzant res.status(403).send('403 Forbidden');. Finalment, si es compleixen ambdues condicions, el el gestor de rutes envia un missatge de benvinguda a l'àrea d'administració.

El segon script és una implementació de frontend que utilitza i la . S'afegeix un oient d'esdeveniments a un botó amb , que desencadena a fetch sol·licitud al punt final "/admin". La sol·licitud inclou un capçalera. Aleshores es comprova la resposta i utilitzant codis d'estat response.status. Es mostren els missatges d'alerta adequats en funció de l'estat de resposta. Si la sol·licitud té èxit, el text de resposta es mostra a l'element amb . Aquesta combinació d'scripts de backend i frontend garanteix que només els usuaris autenticats i autoritzats puguin accedir a l'àrea d'administració protegida.

Distingint entre 403 Prohibit i 401 No autoritzat

Backend: Node.js amb Express

const express = require('express');
const app = express();
const port = 3000;
app.use(express.json());
// Middleware to check authentication
const isAuthenticated = (req, res, next) => {
  if (req.headers.authorization) {
    next();
  } else {
    res.status(401).send('401 Unauthorized');
  }
};
// Middleware to check authorization
const isAuthorized = (req, res, next) => {
  if (req.user && req.user.role === 'admin') {
    next();
  } else {
    res.status(403).send('403 Forbidden');
  }
};
app.get('/admin', isAuthenticated, isAuthorized, (req, res) => {
  res.send('Welcome to the admin area!');
});
app.listen(port, () => {
  console.log(`Server running at http://localhost:${port}`);
});

Gestió de l'estat de la resposta HTTP

Frontend: JavaScript amb l'API Fetch

document.getElementById('fetchAdminData').addEventListener('click', () => {
  fetch('/admin', {
    method: 'GET',
    headers: {
      'Authorization': 'Bearer token_here'
    }
  })
  .then(response => {
    if (response.status === 401) {
      alert('401 Unauthorized: Please log in.');
    } else if (response.status === 403) {
      alert('403 Forbidden: You do not have access.');
    } else {
      return response.text();
    }
  })
  .then(data => {
    if (data) {
      document.getElementById('adminContent').innerText = data;
    }
  })
  .catch(error => console.error('Error:', error));
});

Aprofundir en els codis d'estat HTTP

Els codis d'estat HTTP són essencials per a la comunicació entre un client i un servidor. Entendre les diferències entre i les respostes és crucial per implementar mesures de seguretat adequades en un lloc web. A La resposta indica que la sol·licitud del client no s'ha completat perquè no té credencials d'autenticació vàlides per al recurs de destinació. En canvi, a 403 Forbidden resposta significa que el servidor entén la sol·licitud però es nega a autoritzar-la. Aquesta distinció garanteix que els usuaris rebin comentaris clars sobre els seus problemes d'accés, ajudant-los a entendre si necessiten iniciar sessió o si el seu compte d'usuari no té els permisos necessaris.

Per als desenvolupadors web, triar el codi d'estat correcte és essencial per mantenir un lloc web segur i fàcil d'utilitzar. Per exemple, si un usuari intenta accedir a una pàgina restringida sense iniciar sessió, el servidor hauria de respondre amb a estat, demanant a l'usuari que proporcioni credencials vàlides. D'altra banda, si un usuari que ha iniciat sessió intenta accedir a una pàgina per a la qual no té els permisos necessaris, el servidor hauria de respondre amb un estat. Aquesta clara delimitació entre l'autenticació i l'autorització ajuda a prevenir l'accés no autoritzat i millora la postura de seguretat general de l'aplicació.

  1. Què significa un codi d'estat 401 no autoritzat?
  2. El codi d'estat significa que la sol·licitud requereix autenticació de l'usuari. El client ha de proporcionar credencials d'autenticació vàlides per accedir al recurs sol·licitat.
  3. Què significa un codi d'estat 403 Prohibit?
  4. El El codi d'estat indica que el servidor entén la sol·licitud però es nega a autoritzar-la. Això passa normalment quan l'usuari no té els permisos necessaris.
  5. Quan he d'utilitzar un codi d'estat 401 No autoritzat?
  6. Utilitzar el codi d'estat quan l'usuari s'ha d'autenticar per accedir al recurs, però les credencials proporcionades no són vàlides o falten.
  7. Quan he d'utilitzar un codi d'estat 403 Prohibit?
  8. Utilitzar el codi d'estat quan l'usuari està autenticat però no té els permisos necessaris per accedir al recurs.
  9. Es pot utilitzar un codi d'estat 403 Prohibit per bloquejar IP?
  10. Sí, el El codi d'estat es pot utilitzar per indicar que l'accés està prohibit a causa del bloqueig d'IP o altres restriccions similars.
  11. Quina diferència hi ha entre els codis d'estat 401 i 403?
  12. La diferència principal és que indica una manca de credencials d'autenticació vàlides, mentre que indica la manca dels permisos necessaris malgrat l'autenticació.
  13. Un codi d'estat 401 pot incloure una capçalera WWW-Authenticate?
  14. Sí, a la resposta sovint inclou a camp de capçalera que conté informació sobre com autenticar-se.
  15. És 403 prohibit un error de client o servidor?
  16. El El codi d'estat es considera un error del client perquè indica que la sol·licitud del client era vàlida, però el servidor es nega a complir-la.
  17. Com he de gestionar una resposta 401 no autoritzada al costat del client?
  18. Al costat del client, hauríeu de demanar a l'usuari que iniciï sessió o que es torni a autenticar quan rebeu un resposta.

En conclusió, seleccionar el codi d'estat HTTP correcte entre 401 No autoritzat i 403 Prohibit és vital per al control d'accés adequat a les aplicacions web. Una resposta 401 demana als usuaris que s'autentiquin, mentre que una resposta 403 indica permisos insuficients malgrat l'autenticació. La implementació correcta d'aquests codis millora la seguretat i l'experiència de l'usuari, proporcionant comentaris clars sobre problemes d'accés. Aquesta claredat ajuda els usuaris a entendre si necessiten iniciar sessió o sol·licitar permisos addicionals, la qual cosa condueix, en última instància, a un lloc web més segur i fàcil d'utilitzar.