$lang['tuto'] = "tutorials"; ?> Falta el codi de Google Oauth 2.0 Refresh Tokens a GCE

Falta el codi de Google Oauth 2.0 Refresh Tokens a GCE

Temp mail SuperHeros
Falta el codi de Google Oauth 2.0 Refresh Tokens a GCE
Falta el codi de Google Oauth 2.0 Refresh Tokens a GCE

Comprendre la discrepància de refrescos a OAuth 2.0

Imagineu -vos desenvolupar un flux d'autenticació OAuth 2.0 perfectament per a la vostra aplicació web. Tot funciona perfectament a la vostra màquina local, però quan es desplega a Google Cloud Engine (GCE), una peça essencial –el token de refresc– falta! 🤯 Aquest problema impedeix la renovació automàtica del token, pertorbant les sessions dels usuaris.

Molts desenvolupadors s’enfronten a aquest problema desconcertant, tot i implementar -se access_type = "fora de línia" i altres bones pràctiques. L’entorn localhost retorna constantment un testimoni d’actualització, mentre que el desplegament del núvol no ho fa. El misteri s’aprofundeix a mesura que ambdues configuracions comparteixen la mateixa base de codi i el flux d’autenticació.

Després d’innombrables hores de depuració, la solució sovint es troba en un paràmetre ignorat: el puntualment opció. Ajustar aquesta configuració pot significar la diferència entre rebre un token de refresc i estar enganxat en un bucle d’autenticació interminable. Però, per què passa això? 🤔

En aquest article, disseccionarem la causa principal d’aquest problema, explorarem el comportament OAuth 2.0 de Google i proporcionarem una solució concreta. Tant si esteu executant un Aplicació Flask O un altre marc, us allunyareu amb una solució de treball i una millor comprensió de les peculiaritats d’autenticació de Google.

Manar Exemple d’ús
OAuth2Session() Crea una sessió OAuth 2.0 per gestionar l’autenticació amb Google. Això gestiona les sol·licituds d’emmagatzematge, refrescant i API de manera segura.
authorization_url() Genera l’URL que els usuaris han de visitar per concedir permisos OAuth. Inclou paràmetres com access_type i puntualment per a un millor control.
fetch_token() Recupera un testimoni d’accés i un token d’actualització (si està disponible) després de l’autenticació de l’usuari. Envia una sol·licitud al punt final del token.
session["oauth_state"] Emmagatzema el paràmetre State OAuth per prevenir els atacs de CSRF. Assegura que la sol·licitud d'autenticació és vàlida quan l'usuari es retorna.
redirect() Redirigeix ​​l'usuari a la pàgina OAuth de Google o torna a l'aplicació després de l'autenticació. Assegura un flux d’inici de sessió suau.
test_client() Crea un entorn de prova per a l’aplicació Flask, permetent la simulació de les sol·licituds HTTP sense llançar el servidor.
assertIn() Comprova si hi ha una substància específica en una resposta, com ara verificar que un URL d’inici de sessió de Google es retorna correctament.
setUp() Defineix les precondicions per a casos de prova. Inicialitza el client de prova de Flask abans de fer proves d'autenticació.
authorization_response=request.url Capta l’URL que Google retorna després de l’autenticació de l’usuari. Conté el codi d’autorització necessari per obtenir fitxes.

Comprensió de la recuperació de token OAuth 2.0 Refresh a les aplicacions del matràs

OAuth 2.0 és un marc d’autenticació àmpliament utilitzat que permet a les aplicacions autenticar els usuaris a través de proveïdors externs com Google. En el nostre exemple, hem implementat un Vestit aplicació mitjançant la peticions_oauthlib Biblioteca per gestionar el procés d'autenticació. Tot i això, va sorgir un problema clau: el token de refresc només es va atorgar en executar -se localment però no a l’entorn del núvol. Aquest problema va impedir que la renovació automàtica del token, exigint als usuaris que es reautentessin amb freqüència.

El nucli de la solució rau en l’ajustament de la sol·licitud d’autenticació. De manera predeterminada, Google només concedeix un testimoni de refresc quan ho sol·licita explícitament access_type = "fora de línia". Tanmateix, en alguns casos, afegint el prompt = "consentiment" El paràmetre és necessari per obligar a Google a tornar a promoure l’usuari per a l’autorització. Això és particularment important a l’hora de desplegar l’aplicació Google Cloud Engine (GCE), quan els permisos prèviament concedits no es poden dur a terme.

El nostre script comença inicialitzant una sessió OAuth i redirigint els usuaris a la pàgina d’inici de sessió de Google. Un cop l’usuari s’autentica, Google retorna un codi d’autorització, que l’aplicació intercanvia per a un token d’accés. El problema clau era que, sense els paràmetres correctes, Google no proporcionaria un token d’actualització, cosa que impossibilita l’autenticació a llarg termini. Modificant la sol·licitud per incloure prompt = "consentiment", Ens assegurem que sempre es genera un nou testimoni de refresc.

Per validar la solució, també vam crear una prova d’unitat per simular una sol·licitud d’inici de sessió i comprovar que es retorni l’URL d’autenticació correcta. D’aquesta manera es garanteix que la nostra correcció funciona en diferents entorns. Si alguna vegada us heu enfrontat a un problema similar, on l’autenticació es comporta de manera diferent en la producció versus el desenvolupament, enteneu com OAuth 2.0 gestiona les sessions d’usuaris i la persistència del testimoni és crucial. Amb aquests ajustaments, podeu assegurar l’autenticació perfecta i una millor experiència d’usuari. 🚀

Maneig de fitxes de refresc OAuth 2.0 que falten a Google Cloud Desployments

Python Flask Application Implementant autenticació OAuth 2.0 amb Google

from flask import Flask, redirect, session, request
from requests_oauthlib import OAuth2Session
app = Flask(__name__)
app.secret_key = "your_secret_key"
CLIENT_ID = "your_client_id"
CLIENT_SECRET = "your_client_secret"
AUTHORIZATION_BASE_URL = "https://accounts.google.com/o/oauth2/auth"
TOKEN_URL = "https://oauth2.googleapis.com/token"
REDIRECT_URI = "https://yourdomain.com/callback"
@app.route("/login")
def login():
    gcp = OAuth2Session(CLIENT_ID, redirect_uri=REDIRECT_URI, scope=["openid", "email", "profile"])
    authorization_url, state = gcp.authorization_url(AUTHORIZATION_BASE_URL, access_type="offline", prompt="consent")
    session["oauth_state"] = state
    return redirect(authorization_url)
@app.route("/callback")
def callback():
    gcp = OAuth2Session(CLIENT_ID, state=session["oauth_state"], redirect_uri=REDIRECT_URI)
    token = gcp.fetch_token(TOKEN_URL, client_secret=CLIENT_SECRET, authorization_response=request.url)
    session["oauth_token"] = token
    return "Login Successful"
if __name__ == "__main__":
    app.run(debug=True)

Prova de la unitat per a la recuperació de token OAuth 2.0

Prova de la unitat Python per verificar l’autenticació OAuth 2.0 i la recuperació de token

import unittest
from app import app
class OAuthTestCase(unittest.TestCase):
    def setUp(self):
        self.app = app.test_client()
    def test_login_redirect(self):
        response = self.app.get("/login")
        self.assertEqual(response.status_code, 302)
        self.assertIn("accounts.google.com", response.location)
if __name__ == "__main__":
    unittest.main()

Garantir l’autenticació segura i persistent OAuth 2.0 en entorns de núvols

Un dels reptes clau que tenen els desenvolupadors quan es despleguen l’autenticació OAuth 2.0 al núvol és assegurar que el procés d’autenticació es mantingui perfecte a través de les sessions. Quan no es concedeix un token de refresc, els usuaris han de tornar a autenticar-se amb freqüència, cosa que pot alterar l'experiència de l'usuari. Aquest problema sovint sorgeix a causa de la configuració incorrecta del Pantalla de consentiment OAuth 2.0 A la consola de Google Cloud, portar a Google a assumir l’aplicació no requereix accés fora de línia.

Un altre factor crucial és assegurar que tots els àmbits de l'API necessaris estiguin correctament configurats. Si una aplicació allotjada al núvol no sol·licita el dret Oauth 2.0 Scopes, Google pot limitar els permisos concedits, excloent les fitxes de refresc. Els desenvolupadors han de verificar que la seva sol·licitud sol·liciti explícitament accés fora de línia i inclogui àmbits rellevants, com ara "OpenId", "Correu electrònic" i "perfil", a la sol·licitud d’autenticació. A més, utilitzant el include_granted_scopes = "true" El paràmetre ajuda a mantenir els permisos concedits en sessions anteriors.

Per millorar encara més la seguretat i la persistència d’autenticació, els desenvolupadors han d’implementar robustos Emmagatzematge de token. En lloc d’emmagatzemar fitxes a les variables de sessió, l’ús d’una base de dades segura o un mecanisme d’emmagatzematge xifrat garanteix que les fitxes d’accés i les fitxes d’actualització siguin accessibles a través de reinicis del servidor. Seguint aquestes bones pràctiques, els desenvolupadors poden assegurar un flux d’autenticació suau i ininterromput en aplicacions allotjades al núvol. 🔐

Preguntes habituals sobre OAuth 2.0 i Refresh Tokens

  1. Per què la meva aplicació allotjada al núvol no rep un testimoni de refresc?
  2. Assegureu -vos que la vostra sol·licitud d'autenticació inclou access_type="offline" i prompt="consent". A més, comproveu que la vostra aplicació estigui configurada correctament a la consola de Google Cloud.
  3. Quin és el paper del paràmetre "ràpid" en l'autenticació OAuth 2.0?
  4. El prompt Els paràmetres controlen com Google sol·licita el consentiment de l’usuari. Utilitzar prompt="consent" obliga l’usuari a concedir de nou els permisos, assegurant que s’emeti un token d’actualització.
  5. Puc actualitzar manualment un token d'accés sense un token de refresc?
  6. No, es requereix un token d’actualització per generar un nou token d’accés sense intervenció de l’usuari. Si no rebeu un testimoni d’actualització, la vostra aplicació haurà de tornar a autenticar els usuaris.
  7. Com puc emmagatzemar de forma segura les fitxes OAuth 2.0 en una sol·licitud de matràs?
  8. En lloc d’emmagatzemar fitxes a les variables de sessió, utilitzeu una base de dades amb camps xifrats o un sistema de gestió de credencials segur com Google Secret Manager.
  9. Google revoca les fitxes actualitzades després d’un determinat període?
  10. Sí, es poden revocar les fitxes d’actualització si no s’utilitzen durant un període prolongat o si l’usuari revoca l’accés mitjançant la configuració del compte de Google.

Resolució OAuth 2.0 Refresh Token Problemes en aplicacions en núvol

Comprendre els matisos de la manipulació de token OAuth 2.0 és essencial per mantenir l’autenticació perfecta en aplicacions en núvol. La diferència entre rebre un token actualitzat localment versus en un entorn de producció sovint deriva de comportaments d’autenticació de Google implícits. Especificant explícitament l’accés fora de línia i l’aplicació del consentiment dels usuaris, els desenvolupadors poden assegurar -se que les fitxes persisteixen a les sessions.

A més, emmagatzemar correctament les fitxes en una base de dades segura i refrescar -les regularment prevé les caducitats de la sessió. Per a qualsevol persona que crei aplicacions web amb autenticació de Google, abordar aquests problemes millora la seguretat i l'experiència dels usuaris. Amb la configuració adequada, la vostra aplicació pot funcionar sense problemes sense reautenticació constant. 🔐

Fonts i referències fiables
  1. La documentació oficial de Google sobre autenticació i actualització de OAuth 2.0: Guia de Google Oauth 2.0 .
  2. Discussió sobre la manipulació de problemes de token actualitzats en els desplegaments de Google Cloud: Fil de desbordament de pila .
  3. Informe d'errors destacant la importància d'utilitzar el correcte puntualment Paràmetre: Tracker de problemes de Google .
  4. Explicació detallada de OpenID Connect puntualment Opcions i el seu efecte en l’autenticació: Especificació del nucli de connexió OpenID .
  5. Python's peticions_oauthlib Documentació de la biblioteca per gestionar l’autenticació OAuth al matràs: Documentació de sol·licituds-oAuthlib .