Comprendre la diferència entre! i ? Operadors en TypeScript

Explorant els operadors de TypeScript per a l'accés i l'asserció segurs

Quan es treballa amb TypeScript, els desenvolupadors sovint es troben amb escenaris on necessiten accedir a propietats o mètodes d'un objecte que pugui ser indefinit o nul·la. En aquestes situacions, el ! (signe d'exclamació) i ? (signe d'interrogació) entren en joc els operadors. Aquests operadors permeten als desenvolupadors controlar com es gestiona potencialment TypeScript nul·la o indefinit valors.

El ! L'operador, conegut comunament com "operador d'asserció no nul", s'utilitza per indicar al compilador TypeScript que la variable o l'expressió a la qual s'accedeix no és nul·la o indefinit. D'altra banda, el ?. l'operador, o l'"operador d'encadenament opcional", comprova amb seguretat si l'objecte existeix abans d'intentar accedir a les seves propietats o mètodes.

Aquesta distinció subtil és crucial a l'hora de crear aplicacions on errors de temps d'execució l'accés a valors no definits pot causar problemes importants. Aquests dos operadors ajuden a millorar la seguretat i la llegibilitat del codi, però s'utilitzen amb finalitats diferents.

Comprendre les principals diferències entre obj!.propietat i obj?.propietat pot ajudar els desenvolupadors a escriure més codi TypeScript robust, evitant els inconvenients habituals que sorgeixen quan es treballa amb dades potencialment no definides. En aquest article, aprofundirem en aquests conceptes amb exemples per il·lustrar-ne l'ús.

Entendre l'asserció no nul·la i l'encadenament opcional a TypeScript

El primer conjunt d'scripts explora dues funcions importants de TypeScript: el afirmació no nul·la operador (!) i el encadenat opcional operador (?.). L'asserció no nul·la és una manera directa de dir al compilador TypeScript que un valor mai serà nul o indefinit. Això és especialment útil quan estem segurs que un objecte existirà durant el temps d'execució, fins i tot si TypeScript no ho pot demostrar en temps de compilació. Per exemple, en obj!.data, estem dient al compilador que ometi qualsevol comprovació nul·la i assumeixi que obj existeix. Aquest enfocament, tot i que és convenient, pot conduir a errors de temps d'execució si l'objecte resulta ser nul o no definit.

D'altra banda, l'operador d'encadenament opcional proporciona un mètode més segur per accedir a propietats o mètodes imbricats en un objecte que podria ser nul. En el cas de obj?.data, el codi comprova si l'objecte existeix abans d'intentar accedir a la propietat de dades. Si l'objecte és nul o sense definir, simplement retorna sense definir en lloc de llançar un error. Aquest mètode és especialment útil en entorns dinàmics on els objectes es poden crear o obtenir de manera condicional de fonts externes com les API. Això evita bloquejos o comportaments inesperats, fent que el vostre codi sigui més resistent.

El segon exemple se centra en les invocacions de funcions utilitzant aquests operadors. Amb una afirmació no nul·la, forcem la invocació d'un mètode, assumint que l'objecte i el mètode existeixen, com es veu a obj!.do Alguna cosa(). Això pot ser útil en escenaris en què el desenvolupador té un control total sobre les dades, però suposa un risc si la hipòtesi falla. Si el mètode no existeix o l'objecte és nul, el programa llançarà una excepció. Això fa que l'afirmació no nul·la sigui una eina d'alt risc i alta recompensa.

Encadenament opcional aplicat a les trucades de funcions, com en obj?.do Something(), evita aquests errors en temps d'execució comprovant si el mètode existeix abans d'intentar invocar-lo. Si el mètode o l'objecte no està definit, no passa res i el programa continua amb l'execució sense llançar cap error. Aquesta tècnica és molt recomanable en situacions en què l'objecte s'obté de forma dinàmica o pot estar sense definir en determinades etapes del programa. Permet una execució segura i redueix la necessitat d'un codi de verificació nul detallada, millorant tots dos rendiment i la llegibilitat del codi.

// Example 1: Using non-null assertion operator (!)
// The assumption here is that obj is definitely not null or undefined
const obj: { data?: string } | null = { data: 'Hello' };
const data: string = obj!.data;  // Non-null assertion, ignores potential null/undefined
console.log(data);  // Output: 'Hello'

// Example 2: Optional chaining (?.) for safer access
// This approach checks if obj exists before accessing data property
const obj2: { data?: string } | null = null;
const data2: string | undefined = obj2?.data;  // Safely returns undefined if obj2 is null
console.log(data2);  // Output: undefined

// Note: The first approach forces the compiler to assume obj is not null
// The second approach ensures no runtime error if obj is null or undefined

// Example 1: Using non-null assertion operator for function invocation
// Assumes obj is not null or undefined before invoking the method
const objFunc: { doSomething?: () => void } | null = { doSomething: () => console.log('Action') };
objFunc!.doSomething();  // Forces execution, assuming objFunc is valid

// Example 2: Optional chaining operator for function invocation
// This approach safely checks if objFunc exists before calling the method
const objFunc2: { doSomething?: () => void } | null = null;
objFunc2?.doSomething();  // No error thrown, simply does nothing if objFunc2 is null

// Conclusion: Non-null assertion is riskier but direct, while optional chaining is safer but may return undefined

// Unit Test 1: Testing non-null assertion operator (!)
import { expect } from 'chai';
it('should return data with non-null assertion', () => {
  const obj = { data: 'Test' };
  const result = obj!.data;
  expect(result).to.equal('Test');
});

// Unit Test 2: Testing optional chaining operator (?.)
it('should return undefined if obj is null using optional chaining', () => {
  const obj = null;
  const result = obj?.data;
  expect(result).to.be.undefined;
});

// Ensures both methods behave as expected in null/undefined scenarios

Tècniques avançades: exploració d'assercions no nul·les i encadenament opcional

A més dels casos d'ús bàsics de afirmació no nul·la i encadenat opcional comentat anteriorment, aquests operadors també tenen un paper crucial en el maneig d'estructures de dades complexes, especialment en aplicacions a gran escala. Quan es treballa amb objectes profundament imbricats o grans conjunts de dades obtinguts de les API, és habitual trobar escenaris en què certes propietats poden o no existir en diferents etapes del cicle de vida de l'aplicació. Mitjançant l'ús de l'encadenament opcional, els desenvolupadors poden escriure un codi més net i més fàcil de mantenir sense afegir repetidament comprovacions nul·les per a cada propietat de la jerarquia.

Un altre aspecte important a tenir en compte és com interactuen aquests operadors amb el mode estricte de TypeScript. En mode estricte, TypeScript imposa comprovacions més estrictes de nul·la i no definides, cosa que fa que sigui més difícil accedir a propietats potencialment no definides. El ! L'operador permet als desenvolupadors evitar les advertències de TypeScript sobre possibles valors nuls, però s'ha d'utilitzar amb precaució, ja que pot provocar errors d'execució si s'utilitza malament. Per tant, el ? Sovint es prefereix l'operador en situacions en què l'existència d'un objecte o propietat és incerta.

A més, utilitzar l'encadenament opcional juntament amb altres funcions modernes de JavaScript com valors per defecte (utilitzant els operadors || o ??) pot millorar significativament la seguretat i la llegibilitat del codi. Per exemple, els desenvolupadors poden accedir amb seguretat a la propietat d'un objecte i proporcionar un valor alternatiu si la propietat no està definida. Això és especialment útil en formularis, entrades d'usuari o configuracions on els valors poden estar absents o opcionals, millorant encara més la robustesa del codi.